Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/114

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

—Ell era 'l meu confessor,
la tindrà per recordança.
A mi no'm raca'l morir
ni 'l ser la mort afrontada,
sinó tres filles que tinc:
totes tres són encartades
i no poder-les deixar
totes tres emmaridades!—
Les tres filles que tenia
als peus se li agenollaven.
—Aixequeu's, les meves filles:
de Déu sigau perdonades.
No'm maten per ser traidor,
ni tampoc per ser cap lladre.
sinó perquè he volgut dir
que visqués tota ma patria!