Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ni tampoc el ser cremada,
sinó que mori l'infant
que viu dins de mes entranyes.
Si passés un passatjant
li donaria esta carta:—
Mentre està en eixes raons
un passatjant ne passava.
—Passatjant, bon passatjant:
si voldria aqueixa carta?
—Una, dos, i fins a tres,
i encara que siguin quatre.—
Quan don Carles reb la carta
molt content i alegre estava.
Al descloent de la carta
llagrimes de sang llançava.
Digueu-li no'i puc anar,
que tinc malalta la mare.—
Ja'n mana an els seus criats
que li ensellin prompte l'aca:
no aquella que va corrent,
sinó la que va volant-ne.
Quan es a bell mig camí
se'n troba un convent de frares.
Ne diu al pare prior
si li deixaria un abit.
—Un, i dos, i fins a tres,
i encara que fossin quatre.—
Quan arriba an el palau,
an el rei se presentava.
An el rei li demanà
per a confessar l'infanta
—Vagi, pare confessor,