Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tot seguit a confessar-la.
Tres ores li dó de temps
en una i mitja s'acaba.
—Me diries, tu, l'infanta,
si has pecat gaires vegades?
—No més n'he pecat que una,
amb don Carles del Palacio.
—Que'l coneixerieu, vós,
a don Carles del Palacio?
—Com el coneixeré jo
si tinc la vista entelada?—
Amb besar-li de les mans
don Carles bé li semblava.
Ell se la 'n puja a cavall
ben estreta i ben lligada.
—Ara que vingui ton pare,
que de tu no ha de privar-me.—

 Adéu... adéu... Birondon,
 per voluntat desditxada!