Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Marguerida 's nomenava.
—Marguerida, Marguerida:
tu has de ser ma enamorada.
—No'u mana lo Déu del Cel,
ni la Verge sobirana,
de ser muller de mon pare,
madrastra de mes germanes.
—Depressa, los meus criats:
tanqueu-la dins d'una cambra,
que no vegi sol ni lluna
ni tampoc néixer l'aubada.
Per menjar li donareu
sols tonyina i carn salada,
i per beure li dareu
aigua de la mar salada.—
Passa un dia, passen dos,
passa tota la setmana:
ella, de set que tenia,
per la finestra guaitava.
Va veure ses germanetes
que un coixinet d'or brodaven.
—Germanetes, mes germanes:
doneu-me una taça d'aigua,
que la boca se m'asseca
i ma gola es una brasa!
—No la beuras, maleïda;
no la beuras tu, malvada:
si creguessis a ton pare
no te'n mancaria, d'aigua.—
Marguerida torna a dins
tristeta i desconsolada.
Ja baixa un angel del Cel