La mare de don Bertran
i la de donya Maria,
totes dugues han parit
en una nit i en un dia.
Tots dos dormen en un breç;
tots dos els cria una dida.
Quan els dos s'han fet grandets,
l'amor ja 'ls ne perseguia.
Els parents de don Bertran
ja 'l porten a Lombardia.
La filla diu a sa mare
don Joan si tornaria.
—Ai, filla, la meva filla!
què voleu que vos hi diga?
Un consell vos donaré,
un consell vos donaria.
Sembreu, filla, sembreu sal
i arena de la marina:
quan tot allò serà nat
don Bertran ja tornaria.
—Això, mare, això vol dir
que jo mai més lo veuria.
Ai, mare! fèu-me un vestit
a modo de pelegrina;
pare! fèu-men un bordó,
i vós, mare, una esclavina;
que me n'aniré pel món
a veure si 'l trobaria.—
Son pare paga 'l barret
i sa mare l' esclavina.
Cent llegües va caminar
sens trobar poble ni vila.
Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/51
Aquesta pàgina ha estat revisada.
