A l'ultim troba una font,
una font d'aigua molt viva,
que set bugaderes hi ha
que pel rei renten camises.
—Bugaderes, Déu les guard.
—Benvinguda, pelegrina.
A fe que me'n sembleu bé
la figura de Maria,
aquella de don Bertran,
que sospira nit i dia:
al quarto la té pintada
i a l'arma la porta escrita.
—Bugadera, no só jo,
que jo mai m'he dit Maria:
ma mare, Tecla me'n deia
quan jo n'era molt petita.
Só filla de pares pobres:
no's poden guanyar la vida.
Jo me'n só anada pel món
de feina si'n trobaria.
—Quina feina sabeu fer
vós, ermosa pelegrina?
—Sé brodar amb plata i or,
or i plata, si'n tenia.
També sé tallâ i cosir
de la tela bona i fina.-
Allí, al palacio del rei,
de feina prou n'hi avia.
Ja n'arriba an el palau
i n'encontra la regina.
—Linda reina, Déu la guard.
—Benvinguda, pelegrina.
Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/52
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.