Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/53

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


A fe que'm sembleu ben bé
la figura de Maria,
aquella de don Bertran,
que sospira nit i dia:
al quarto la té pintada
i a l'ànima la duu escrita.
—Linda reina, no só jo,
que jo mai m'he dit Maria:
ma mare, Tecla me'n deia
quan jo n'era molt petita.
Só filla de pares pobres:
no's poden guanyar la vida.
Jo me'n só anada pel món
de feina si'n trobaria.
—Quina feina sabeu fer
vós, ermosa pelegrina?
—Sé brodar amb seda i or,
or i seda, si'n tenia;
i també tallâ i cosir
de la tela blanca i fina.—
Ja li dóna, per brodar,
feina per un any i un dia.
Se'n posa a tallâ i cosir,
se'n posa a fe una camisa:
en l'un pany hi broda 'l sol,
en l'altre 'i broda lo dia,
en l'altre 'i broda Bertran,
en l'altre la pelegrina.
Quan la regina això veu,
tot seguit s'engelosia.
—Pelegrina, fuig d'aquí:
vés-ten, vés-ten, pelegrina;