Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que, si'u veia don Bertran,
de tu s'enamoraria.
L'estimada fores tu,
i jo, trista, l'avorrida.
—Regina, me n'aniré:
m'estaré per 'quí escondida.—
Quan don Bertran arribà
demanà mudar camisa.
—Vés-hi, vés-hi tu, criada:
dóna-li aquella camisa.—
Aixís que Bertran la veu
pregunta qui l'ha cosida.
—Jo l'he cosida, Bertran:
jo l'he tallada i cosida.
—Digueu-me la veritat;
si no, us llevaré la vida.
—Jo l'he brodada, Bertran,
amb aquestes mans tan lindes.
—Ments pel coll, falsa i traidora!
que tal traça no tindries.
—Jo l'he tallada, Bertran;
pelegrina l'ha cosida.
—La pelegrina aont es?
Aont es la meva aimia?
—Pelegrina se n'ha anat,
se n'ha anat per 'qui escondida.
Ja la busca i l'ha trobada
darrera d'una cortina.
—Alça-t, alça-t, mon amor;
alça-t, alça-t, pelegrina;
que tu seras l'estimada,
i la reina l'avorrida.