Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


jo só estada obedienta.—
Quan el meu cor ha sentit
una nova tant dolenta,
ferit del mal de l'amor,
esmortuït, cau a terra:
—Cent escuts m'has de costar,
tant com tinc m'has de fer perdre,
la vida m'has d'acabar,
i ara'm dónes la sentencia.
Amoreta, dô-m la mà;
dô-m la mà, tu, amoreta:
si a la terra no'ns veiem,
dalt del Cel nos poguem veure:
viudeta t'esperaré
si no't puc haver donzella.—
A l'espai d'un any i mig
la donzella ja es viudeta.
Ja li van enviâ a dir,
an en Josep Albareda
de la vila de Ripoll,
si 's volia casâ amb ella.
Li van escriure 'l dissabte,
i ell ja va venî 'l diumenge:
els papers els varen fer
i els van cloure 'l dimars vespre.