Aquesta pàgina ha estat revisada.
ANTONIA
Es al llit, y plora.
SEBASTIÁ
Dígali que surti, que la estich esperant.
ANTONIA
Hi corro.
(Se'n va.)
SEBASTIÁ, apart.
Y'l pare d'aquella altre, qu'está per arribar á la masia! Quan tot estava arreglat, no faltaría sinó que are ho hagués embolicat tot aquell pillastre! (Adonantse dels homes. Alt.) Ola! Aquí vosaltres? Ja heu vist al Manelich! Després que un home el treu de la miseria!... Feu favors á bestias!
NANDO
Sí, sí, es clar; no se'n poden fer de favors.
(En Sebastiá segueix passejantse impacient perque no surt la Marta.)
JOSEPH, á Nando
No has dit que t'hi cuadrarías tu?
NANDO, á Joseph.
Y tu també ho has dit.
JOSEPH, á Nando.
Com que sí que m'hi cuadraré.
NANDO, á Joseph.
Y jo, ves.
SEBASTIÁ, asseyentse prop de la taula. Apart.
Y aquesta pitjor qu'ell, perque'l Manelich al cap d'avall... Qué m'havía de pensar jo de la Marta!... La remalehida!...
(En Joseph y en Nando s'han estat incitant l'un al altre pera anar á parlar al Sebastiá.)
