Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/104

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
ANTONIA

   Es al llit, y plora.

SEBASTIÁ

   Dígali que surti, que la estich esperant.

ANTONIA

   Hi corro.

(Se'n va.)
SEBASTIÁ, apart.

   Y'l pare d'aquella altre, qu'está per arribar á la masia! Quan tot estava arreglat, no faltaría sinó que are ho hagués embolicat tot aquell pillastre! (Adonantse dels homes. Alt.) Ola! Aquí vosaltres? Ja heu vist al Manelich! Després que un home el treu de la miseria!... Feu favors á bestias!

NANDO

   Sí, sí, es clar; no se'n poden fer de favors.

(En Sebastiá segueix passejantse impacient perque no surt la Marta.)
JOSEPH, á Nando

   No has dit que t'hi cuadrarías tu?

NANDO, á Joseph.

   Y tu també ho has dit.

JOSEPH, á Nando.

   Com que sí que m'hi cuadraré.

NANDO, á Joseph.

   Y jo, ves.

SEBASTIÁ, asseyentse prop de la taula. Apart.

   Y aquesta pitjor qu'ell, perque'l Manelich al cap d'avall... Qué m'havía de pensar jo de la Marta!... La remalehida!...

(En Joseph y en Nando s'han estat incitant l'un al altre pera anar á parlar al Sebastiá.)