Es al llit, y plora.
Dígali que surti, que la estich esperant.
Hi corro.
Y'l pare d'aquella altre, qu'está per arribar á la masía! Quan tot estava arreglat, no faltaría sinó que are ho hagués embolicat tot aquell pillastre! (Adonantse dels homes. Alt.) Ola! Aquí vosaltres? Ja heu vist al Manelich! Després que un home el treu de la miseria!... Feu favors á bestias!
Sí, sí, es clar; no se'n poden fer de favors.
(En Sebastiá segueix passejantse impacient perque no surt la Marta.)
No has dit que t'hi cuadrarías tu?
Y tu també ho has dit.
Com que sí que m'hi cuadraré.
Y jo, ves.
Y aquesta pitjor qu'ell, perque'l Manelich al cap d'avall... Qué m'havía de pensar jo de la Marta!... La remalehida!...
(En Joseph y en Nando s'han estat incitant l'un al altre pera anar á parlar al Sebastiá.)
