Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/105

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
JOSEPH

   Nostre amo...

SEBASTIÁ, pegant un cop á la taula.

   Qué?

JOSEPH

   Res.

NANDO

   Are, jo; veurás. (Anant á parlar al amo.) Donchs... Sebastiá...

SEBASTIÁ

   Ja l'heu sentit vosaltres al rabiós y al lladre quan se m'anava á tirar assobre; que si no l'aparteu...

PERRUCA

   Aquestos, aquestos.

NANDO

   Ells, ells.

JOSEPH

   Aquestos.

(Dit els tres casi al plegat.)
SEBASTIÁ

   Que'm mataría, y que'm mataría!... Ben clar que ho ha dit, eh, noys?

(Impacient, mirant cap al cuarto de la Marta.)
NANDO

   Aquestos ho han sentit.

PERRUCA

   Ells, prou.

JOSEPH

   Jo com que tot avuy que sordejo...

SEBASTIÁ, apart.

   Aquesta dona'm vol acabar la paciencia!