Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/105

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
JOSEPH

 Nostre amo...

SEBASTIÁ, pegant un cop á la taula.

 Qué?

JOSEPH

 Res.

NANDO

 Are, jo; veurás. (Anant á parlar al amo.) Donchs... Sebastiá...

SEBASTIÁ

 Ja l'heu sentit vosaltres al rabiós y al lladre quan se m'anava á tirar assobre; que si no l'aparteu...

PERRUCA

 Aquestos, aquestos.

NANDO

 Ells, ells.

JOSEPH

 Aquestos.

(Dit els tres casi al plegat.)
SEBASTIÁ

 Que'm mataría, y que'm mataría!... Ben clar que ho ha dit, eh, noys?

(Impacient, mirant cap al cuarto de la Marta.)
NANDO

 Aquestos ho han sentit.

PERRUCA

 Ells, prou.

JOSEPH

 Jo com que tot avuy que sordejo...

SEBASTIÁ, apart.

 Aquesta dona'm vol acabar la paciencia!