Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/110

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
ANTONIA

 Que no surt!

PEPA

 Jo li preguntava... cosas, per distréurela, y ella ab uns rebufos y un urch, que jo no l'aguanto més: aixís com aixís no s'esplica.

ANTONIA

 Ay sí, sí; ens en anirém á casa.

(Se sent plorar á la Nuri al lluny.)
JOSEPH

 Nosaltres no'ns podém moure fins que vinga'l Sebastiá.

NANDO

 Sentíu? Sembla que algú plora.

JOSEPH

 Sí que ploran.

NURI, entra plorant.

 Que jo'm canso d'estar sola á casa! Que no m'hi vull estar més á casa!

PEPA

 Vina, Nuri.

JOSEPH

 Te rahó la Nuri.

NURI

 Que ja no us en recordeu de la pobreta de jo! Y... y's feya fosch, y jo tenía por d'estar tota sola!

ANTONIA

 Per qué no't tancavas?

NURI

 Si ja m'he tancat! Y ay que quan hi penso encare tinch por d'aquella por que tenía! Y ay que al venir