Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/110

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
ANTONIA

   Que no surt!

PEPA

   Jo li preguntava... cosas, per distréurela, y ella ab uns rebufos y un urch, que jo no L'aguanto més: aixis com aixis no s'esplica.

ANTONIA

   Ay sí, sí; ens en anirém á casa.

(Se sent plorar á la Nuri al lluny.)
JOSEPH

   Nosaltres no'ns podém moure fins que vinga'l Sebastiá.

NANDO

   Sentíu? Sembla que algú plora.

JOSEPH

   Sí que ploran.

NURI, entra plorant.

   Que jo'm canso d'estar sola á casa! Que no m'hi vull estar més á casa!

PEPA

   Vina, Nuri.

JOSEPH

   Te rahó la Nuri.

NURI

   Que ja no us en recordeu de la pobreta de jo! Y... y's feya fosch, y jo tenía por d'estar tota sola!

ANTONIA

   Per qué no't tancavas?

NURI

   Si ja m'he tancat! Y ay que quan hi penso encare tinch por d'aquella por que tenía! Y ay que al venir