Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/111

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

semblava que'm corrían al darrera! Y ay qu'estich cansada de corre!

(Plorant afadigada.)
PEPA

   Calla, dona, y reposa.

NURI

   Es que no puch callar jo, que us ho vull contar l'espant qu'he tingut, qu'encare tremolo.

JOSEPH

   Qué ha estat això?

NURI

   Donchs que jo m'estava fent bullir el sopar pera vosaltres, y jo que sento com una veu molt fonda, molt fonda, que vingués no sé d'ahont, y que deya: «Nuri! Nuri!» Y ho deya ab una veu que semblava que sortís d'un pou. Jo que corro y tanco la porta forana, y altre cop més lluny encare... «Nuri! Nuri», que sinó que debía ser d'alguna ánima en pena, jo hauría dit qu'era del Manelich que'm cridava y que patía! (Com sí, recordantho,'s fes por ella mateixa.) «Nuri! Nurí!» (Espantada.) Ay, si encare m'esgarrifo!

NANDO

   Y després qué ha passat?

NURI

   Després... res. Ah, sí, L'olla que bullía, bullía; y no he sentit res més; y á mí m'ha agafat la por més forta de no sentir sinó l'olla! Y jo que cantant me'n he anat á la porta y la he oberta d'una revolada. Y cantant he corregut fins aquí. (Canta un instant baixet.) «Nuri! Nuri!» Ay quina por! Ay!

(Fent un xiscle esglayada, corre á abrassarse á la Pepa.)
PEPA

   Vaja, dona, que m'has espantat á mí!