Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/118

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
NURI

   Donchs té, ja estÁ. Y are qué farém? (Riu bondadosament; després segueix de cop.) Parlem del Manelich are?

MARTA

   Ay, Nuri, que m'estich morint d'angúnia aquí dintre! Qu'aquestas parets se m'están cayent assobre, y darrera d'ellas me sembla que hi ha'l Sebastiá que m'arrossega y se m'emporta! Ah, nó; aixó nó; que jo vull sortir d'aquesta casa pera anármen ahont es el Manelich, que jo no ho sé pas ahont es. Mes si pogués fugir, jo'l trobaría.

NURI

   Mira, Marta: jo no ho entench tot aixó, sabs? Ní tampoch ho entench que no t'hagin deixat sortir els de casa. Malviatje ells, ves que't dich!

MARTA

   Els de casa teva son uns...

NURI, molt trista.

   No ho diguis, Marta; no ho diguis. Ja ho sé, ja! Pero son els de casa y... no ho diguis!

MARTA, abrassantla.

    Nurí: que t'estimo Nuri!

NURI

   Té, are'm tinch malicia á mí mateixa! Y una mena de malícia més regrossa que'm tinch, que jo mateixa'm bofetejaría!

MARTA

   Y per qué, Nuri?

NURI

   Perque no sé cóm ho podria fer jo perquè t'escapessis, desseguida, desseguida.

MARTA

   Ay sí, perque si torna'l Sebastiá!... Deu meu, que no'm trobi aquí dintre!