Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/119

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
NURI

   Are'm voldria tornar el senyor rector jo; perque ell ho sab tot, y ja me la empescaría, ja, la manera de que t'escapessis. (Rumiant.)

MARTA

   Y ells s'están allí fora asseguts, vigilant que no me'n vagi! Míraho, Nuri; míraho.

NURI, obrint una escletxa.

   Sí que hi son, sí,'ls de casa: que han posat un llum aprop de la porta perque si t'escapas te vegin.

MARTA

   No me'n puch anar, nó!

NURI, rumiant.

    Espérat, espérat!

MARTA

   Qué hi ha, Nuri?

NURI, molt alegre.

   Que m'abrassis, vina! Y que ja no vull ser el senyor rector, y que'm donguis las gracias, perque are mateix vas á sortir d'aquí dintre!

MARTA

   Jo, Nuri?

NURI, rihent.

   Miréusela, miréusela que contenta! (Escarnintla.) Jo, Nuri? La meva tafanerota y la meva hermosura!

MARTA

   Nó, si no pot ser! Si ja ho sé que no pot ser!

NURI

   No cridis; calla. No ho sents que't dich que te'n anirás desseguida? Y jo ho hauré fet; jo, jo sola! Oy que li dirás al Manelich que jo ho he tramat? Y mirat, li donas espressions de part meva, sents?