Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/120

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Y li dius que quan pugui que me n'envihi ell d'es pressions. Y, ay, que n'estich de contenta!

MARTA

   Mes cóm, cóm Nuri? Esplícat, corre!

NURI

   Veurás, y depressa, depressa. Jo are surto, y tu tornas á tancar desseguida! Y jo me'n vaig al rotllo que fan els germans y'ls altres, y'm posaré à jugar ab ells, y la nit es molt fosca. (Riu Nuri.) Y.tu ja haurás apagat aquest llum. M'entens, m'entens are?

MARTA

    Nó, nó; digas, digas.

NURI

   Ay, y que ruca qu'es aquesta xicota! Donchs com que la nit es fosca, jo, jugant ab ells, els hi donaré un trompasso y'ls hi apagaré'l llum. Y mentres qu'ells el volen tornar á encendre y tot fent la boja ho embolico tot, tu obras la porta y t'éscapas.

MARTA

   Ay, sí, Nuri, sí: desseguida, desseguida!

NURI

   Donchs au, que me n'hi vaig are.

MARTA, anguniada.

   Espérat, espérat. Y cóm ho sabré quan haig de fugit jo?

NURI

   Ay batúa... Y quin entrebanch qu'ha sortit are! (Rumiant.) Donchs ho sabrás... ho sabrás... ja ho tinch: ho sabrás perqué faré una forta rialla; ben forta, ben forta!

MARTA

   Ay gracias á Deu! Sí, sí, corre, Nuri.

NURI

   Un petó avans.