No un petó; mil. Té, té; y que Deu Nostre Senyor t'ho pagui.
Y are fins... cóm ho diré jo?,.. Donchs fins á la rialla.
Sí, surt, depressa.
Y escolta: que no te'n descuydis: dónali espressions de part meva, sents?
Sí, sí, (Desapareix la Nuri.) Qué bona qu'es, Deu meu; qué bona!
Y are á esperar! A esperar! (Se posa un mocador al cap) Si'm sembla que fa un any qu'espero! Ay Manelich! Ah!'l llum, ja no hi pensava. Aíxís no'm veurán quan obri la porta. (Ha apagat el llum, quedant la escena illuminada per la llar.) Y si me'n anés per la d'allá dintre?... (Per la porta de la cortina.) Nó, nó; que també vigilan, y si'm topava ab el Sebastiá que venía, ay Reyna Santíssima! (Acostantse á la porta que va al porxo.) Per aquesta! Per aquesta! Ay Deu meu: m'ofego!... Ayre, ayre! (S'asseu y's torna á alsar tornant á la porta.) No tant lluny: escoltant, escoltant. Parlan, sí. Mes no la sento á n'ella. Are, are... No es la Nuri, nó! Are enrahona!... Y no riu ningú. Per qué no riuhen? A riure!. A riure! Y si la emprivessin d'apagar el llum? Nó, nó, que Nostre Senyor l'aju-
