t'está descubrint. (Ella se'l treu depressa; ell se posa á riure.) Veus, dona; veus com te'n anavas?
Donchs sí, sí; me'n anava; y me'n vaig d'aquí, que ningú te dret d'aturarme!
Aixís m'agrada; aixís. Que t'atreveixis á dirmho á la cara.
Sebastiá; jo t'ho demano; déixam sortir d'aquesta casa!
Si la sento y no'm sembla que es ella mateixa! (Rihent sarcástich.) Que la deixi sortir!
Oh, no riguis, no riguis! Sebastiá: per Deu, no riguis!
Que no rigui? Qué vols que fassi, donchs, sentinte jo? Que vols que't fassi trossos y que t'esclafi aquí mateix ab els peus? (Rihent) Nó, nó; si val més que me'n rigui!
Donch vésten tu; vésten y déixam; y cala foch al molí, si vols, y mátamhi á dintre.
Que jo't deixi sortir... ó que me'n vagi, ó que't mati!... Per quí m'has pres tu? Que jo't deixi sortir? (Corrent á la porta.) Donchs mira si't deixo sortir! Mira, mira; surt are. (Tancant la porta.)
Nó, nó; aixó no! Obra, per Deu; obra!
