Nó; aquí tancats tu y jo, tots sols! Aquí s'ha acabat el mon pera nosaltres. Y tot lo del mon: terra, y cel, y tot; tot es aquí dintre!
Jesús Deu meu!
Tu'm vols á mi. A mi tot sol, perque ho he sacrificat tot per tu; perque jo he sufert com un condempnat portante á aquest home, perque jo't necessito per respirar y per viure, que sense tu no puch viure ni respirar!... Y mira,'l que jo no vull, perque'm desespera, es que'm diguis que á n'ell te l'estimas! (Desesperat.) Aixó nó, aixó nó!
Que no t'ho diga que me l'estimo jo? Que aixó't fa rabia y't desespera? Ay gracias á Deu que m'has donat una alegría en aquest mon! Sí, sí, me l'estimo. Me l'estimo ab tota la meva vida, y ab tota la meva sang, y ab tota la meva ánima que me l'estimo!
Calla, calla!
Si encare que m'escanyessis, com t'ho estich dihent t'ho diría. Si es lo únich que puch dir en aquest mon sense que me'n dongui vergonya!
Qu'has de callar, te dich!
Si es que tinch de defensarme jo per ell! Per ell y tantsols per ell! La Marta... no es res la Marta; mes la dona del Manelich ho es tot, perque es la seva dona!
Tu m'has volgut perdre y t'has sortit ab la teva.
