Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/125

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Res me fa que tot s'esgavelli y que per mí tot s'acabi! Y ja está dit: que tu te'n vens ab mí á casa meva, y si'm perdo jo'ns perdrém plegats, que has sigut meva, y ets meva, y serás meva!

MARTA

   Vésten!... Primer que aquí se m'obri la terra y se me'n dugui!

SEBASTIÁ

   Que s'obri, sí; mes per tots dos, y tots dos condempnemnos!

MARTA

   Déixam! Calla!... Manelich!

SEBASTIÁ

   Oh, no l'anomenis!

MARTA

   Manelich!

SEBASTIÁ

   Tu te'n vens ab mí are!

MARTA

   A trossos m'hi durás: viva nó, ni arrossegatme!

SEBASTIÁ

   Viva ó morta! Qué'm fa? (Agafantla.)

MARTA

   Nó, apartat! Que nó!

SEBASTIÁ, rihent bestialment.

   Si encare t'estimo més aixís! Si quant més rabiosa més t'estimo!

MARTA

   Déixam! Déixam!

(Desprenentse d'ell y corrent al mitj.)