Aquesta pàgina ha estat revisada.
Res me fa que tot s'esgavelli y que per mí tot s'acabi! Y ja está dit: que tu te'n vens ab mí á casa meva, y si'm perdo jo'ns perdrém plegats, que has sigut meva, y ets meva, y serás meva!
MARTA
Vésten!... Primer que aquí se m'obri la terra y se me'n dugui!
SEBASTIÁ
Que s'obri, sí; mes per tots dos, y tots dos condempnemnos!
MARTA
Déixam! Calla!... Manelich!
SEBASTIÁ
Oh, no l'anomenis!
MARTA
Manelich!
SEBASTIÁ
Tu te'n vens ab mí are!
MARTA
A trossos m'hi durás: viva nó, ni arrossegatme!
SEBASTIÁ
Viva ó morta! Qué'm fa? (Agafantla.)
MARTA
Nó, apartat! Que nó!
SEBASTIÁ, rihent bestialment.
Si encare t'estimo més aixís! Si quant més rabiosa més t'estimo!
MARTA
Déixam! Déixam!
(Desprenentse d'ell y corrent al mitj.)
