Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
PEPA

   Qué't deya jo, Antonia?

ANTONIA

    Aixó deiyan?

NURI

   Sí que ho deyan sí; y ella plorava, y ell sério.

XEIXA, apart

   Fins las criaturas s'han d'enterar d'aquestas cosas! Jo no ho hauría de permetre, que passés avant, aixó!

NURI

   Pepa, explícamho, aixó. Que la Marta siga del Sebastiá, com tu y com jo... ja ho entenc; peró qu'ell siga de la Marta...

PEPA

    Be; deixaho corre.

XEIXA

   Al menos calléu are que ve la Marta.

PEPA

   Veurás; ja ho coneixeré jo desseguida si está contenta.


ESCENA III

MARTA, PEPA, ANTONIA, NURI; després JOSEPH y NANDO. Las donas creuhen que la MARTA sortirá de la porta que está cuberta ab la cortina, mes ella ve del molí. Avansa cap al mitj de la escena ab el cap baix, y al adonarse de las donas se fica de pressa per la porta de la cortina.


ANTONIA

   Te; si ve de las molas! Y nosaltres que'ns pensavam...