Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
XEIXA, apart.

   Jo li haig de contar tot al Tomás.

TOMÁS

   Babau!... Qui ho diu qu'es un babau'l Manelich? Es un ángel de Deu. Tot bondat, y ab un cor! Que prou jo'l conech de quan el tenía de rabadá. Aixó sí, també te'l seu geniot, també; qu'un dia de poch no mata un home.

ANTONIA

   Y cóm es? Cóm?

NURI

   Jo'm penso que deu ser més bonich!

PEPA

   Calla, dona, calla.

TOMÁS, molt alegre.

   Donchs veusaquí que hi he arribat que encare no era ben be de dia, y me'l trobo encare dintre la jassa voltat dels bens y cantant, l'home. Els gossos quan m'han sentit, quins lladruchs! Jo'm penso que'l Manelich m'ha pres per una mala cosa, perque anava á agafar la escopeta. Conteu quan m'ha vist! S'ha posat á saltar com... com una daixonsas; perque n'está d'enamorat! (La Pepa y la Antonia se'n burlan.)

NURI

   Pepa: y se salta si s'está enamorat? Y cóm se fa per estarho?

TOMÀS, rihent.

   Aquesta m'ha fet riure! Cóm se fa, tafanerota? Se n'está, vetho aquí; que aixó no s'ensenya ni á la Doctrina, ni á estudi, ni... ni... Se n'está y prou. Si ell m'ha dit que tot el dia se'l passa enrahonant ab la Marta! (Las donas no ho entenen.) Sí, sí: per fershi. Ca! Si te una cabrota que tot lo dia la crida: «Marta, assí! Marta, allá!...» (Tots se posan á