Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/26

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

riure.) Y are sortím á fora, que está per arribar el Manelich.

(S'alsa per anar á fora.)
NURI

 Aném!

PEPA, al Tomás.

 Agaféuse.

TOMÁS

 Ja puch are. (Van cap á la porta.)

XEIXA

 Esperéuse, Tomás.

ANTONIA

 Aném, aném. (Surt.)

NURI, empenyent á la Pepa.

 Surt! Depressa!

TOMÁS, á Xeixa.

 Qué hi ha?

XEIXA

 Escolteu. Qué no hi havíau estat may per aquestas terras?

TOMÁS

 No, fill.

XEIXA

 Ni al mas del amo, ni aquí?

TOMÁS

 Veurás: jo menava terras d'un oncle del Sebastiá, d'allá vora Figueras. Y ja no podía, en bona refé. Y'l Sebastiá m'ha donat la hermita per mí y la dona. Y si tu ja ho sabs que fa cuatre dias que hi som!