Es á dir que vos no sabeu res de...
De qué? Parla clar, home.
Donchs, clar; veuréu. Que si'l Manelich es un ximple, com diuhen, no's te de casar ab la Marta; y si no ho es, menos.
Potser sí que t'hi voldrias casar tu! Mirat que ja us conech á vosaltres!
Jo? Ni que me la donessin coberta d'or á la Marta la voldria. Y mireu: busco amo per anármen, que prou n'hi he aguantat de cosas. Mes aquesta pillastrada qu'are farán aquí no la aguanto.
Digas, digas, que no m'agrada fer mals pensaments.
No ho sé si ho sabeu com va comensar aquest tripijoch. Veuréu; aném al gra. La Marta, qu'era una minyoneta, captava pel mon ab son pare... ó un que li feya de pare, que aixó may ho he vist clar. Υ'l Sebastiá... m'enteneu?, els va fer quedar als dos en aquestas terras, y al vell li va donar, perque'l portés, aquest molí.
Aixó ja ho sabía. Y ben bé que va fer el Sebastiá.
Donchs ho va fer...
Digas.
