Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/30

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
PEPA

   Marta! Marta!

TOMÁS

   Are sortirá, are.

MANELICH, pels que'l voltan.

   Que gent que hi ha ai mon, Mare de Deu! Si sembla que siguem á Núria! (Tots riuhen. Ell corre á mirar per la porta de la cortina γ torna al mitj.) Vosaltres tots qué contents! Y jo també! Tírali! Sinó que si'm giro cap á montanya'm poso xup, que ploraria; que hi deixo'ls moltons y'ls gossos que m'estiman com á germans, mal m'está'l dirho! (Mitj plorant.) Ay, Tomás, sense jo'l llop!
(Ploriqueja alt. Tothom riu, y ell, al adonársen, s'axuga'ls ulls γ riu bondadós. De cop se'n va á mirar per la porta de la esquerra per si hi ha la Marta.)

Nuri, rihent fort quan ja'ls altres no riuhen.

   Ay, que'm fa riure'l trapasser!

TOMÁS

   Au, reposa, home.

MANELICH

   Donchs que no hi baixa per aquí'l llop, minyons?

XEIXA

   Massa que hi vé, rehira! Ja'l veurás, ja, si Deu no t'ajuda!
(Riu la geni maliciosament, y'ls uns als altres se diuhen que dissimulin.)

MANLEICH

   Sembla que avuy nos casém tots aquí. Quin riure!

TOMÁS

   Que tanta gresca! Aneu fora, aneu; encare trigará'l casori. (En Xeixa també'ls vol treure.)