Marta! Marta!
Are sortirá, are.
Que gent que hi ha al mon, Mare de Deu! Si sembla que siguém á Núria! (Tots riuhen. Ell corre á mirar per la porta de la cortina y torna al mitj.) Vosaltres tots qué contents! Y jo també! Tírali! Sinó que si'm giro cap á montanya'm poso xup, que ploraria; que hi deixo'ls moltons y'ls gossos que m'estiman com á germans, mal m'está'l dirho! (Mitj plorant.) Ay, Tomás, sense jo'l llop!
(Ploriqueja alt. Tothom riu, y ell, al adonársen, s'axuga'ls ulls y riu bondadós. De cop se'n va á mirar per la porta de la esquerra per si hi ha la Marta.)
Ay, que'm fa riure'l trapasser!
Au, reposa, home.
Donchs que no hi baixa per aquí'l llop, minyons?
Massa que hi vé, rehira! Ja'l veurás, ja, si Deu no t'ajuda!
(Riu la gent maliciosament, y'ls uns als altres se diuhen que dissimulin.)
Sembla que avuy nos casém tots aquí. Quin riure!
Que tanta gresca! Aneu fora, aneu; encare trigará'l casori. (En Xeixa també'ls vol treure.)
