No'ls tragueu, nó; fins que surti la Marta. Oy qu'es guapa la Marta, minyons? Oy? Oy? Oy qu'es guapa?
(Ha anat d'un grupo al altre preguntantho, ficantse pel mitj atolondradament.)
Prou! Y fresca, y... dallonsas...
Ja ho crech! (Tots han anat dihent que sí.)
Donchs mentres qu'ella's clenxina allá dintre, y's renta la cara... per mí que se la renta, per mí la cara... vos contaré á tots, vaja, cóm s'ha enjiponat aixó de que'ns aparellessin. (S'asseu á la taula.)
Conta, conta. (Altres ho diuhen ab ell.)
Digas, digas.
Jo aquí. Jo aquí.
(En Xeixa s'estará molt temps dintre'l porxo sense que se'l vegi. En Tomás estará assegut lluny, trist.)
Vetaquí que jo cada vespre quan els bens s'ensopían y'ls gossos feyan el cap viu al entorn de la jassa, 'm ficava á la barraca, y avans de que fes cap el Sant Sunyé, vetaquí que deya dos Parenostres. L'un el deya per la animeta del pare y de la mare, que, com s'estimavan tant, ja se'l partían, y l'altre Parenostre'l deya cada cespre, sabéu? perque Nostre Senyor me trihés una... una bona muller. (Riu tothom. En Manelich se crema.) Y que no rigueu
