Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


NURI

   Plora! Plora! (Estranyantho.)

TOMÁS

   Be, home, per aixó no ploris.

MANELICH

   Es que ploro d'alegría. Qué vos sembla, companys? Qu'era la Mare de Deu ó qu'era una bruixa alló d'aquell vespre?

NURI

   La Mare de Deu! La Mare de Deu!
(La gent contesta dihent qu'era una bruixa γ rihent.)

XEIXA

   Una bruixa! Una bruixa!

TOMÁS, indignat.

   Encare estás que'l Sebastiá!...

XEIXΑ

   El Sebastiá? Preguntéuho á n'ell, qu'are arriva.



ESCENA VII

SEBASTIÁ, MOSSEN, NURI, PEPA, ANTONIA, TOMÁS, XEIXA, JOSEPH, NANDO, PERRUCA, homes y donas, MARTA quan s'indiqui.

NURI, perque calli tothom.

   L'amo de tot! L'amo de tot!

SEBASTIÁ

   Que no ha arribat el Manelich?