Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/35

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


MANELICH

   Si jo soch aquí, sinyor! Deixeu, que us vull besar la má!

SEBASTIÁ

   Nó, home, nó, apártat. Ahont es la Marta, Tomás?

(En Xeixa torna á ser fora.)
TOMÁS

   Oh!... Es per allá dintre.

SEBASTIÁ

   Mossen: veshi, y que surti.
(En Mossen surt á cridar á la Marta.)

MANELICH, á Tomás per Mossen.

   Qui es aqueix home?

TOMÁS

   El majordom del amo. Volía ser capellá avans.

SEBASTIÁ

   Manelich: tot ho teniu despatxat. Vos casaréu are, aquí á la hermita: com qu'es meva, tot está á punt. El rector ja hi será. La benedicció, y llestos.

MANELICH

   Y jo no vos ho pagaré may, sinyor; may!

MOSSEN, al Sebastiá.

   Diu que ja sortirá aviat.

SEBASTIÁ

   Cóm aviat? (Cridantla.) Marta! Que surtis, dona! (Ab més imperi.) Marta!

TOMÁS

   Jo us voldria parlar, tots sols, Sebastiá.

SEBASTIÁ

   Ja'ns lleurá, home. Gracias á Deu! La Marta!