Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/35

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
MANELICH

 Si jo soch aquí, sinyor! Deixeu, que us vull besar la má!

SEBASTIÁ

 Nó, home, nó, apártat. Ahont es la Marta, Tomás?

(En Xeixa torna á ser fora.)
TOMÁS

 Oh!... Es per allá dintre.

SEBASTIÁ

 Mossen: veshi, y que surti.

(En Mossen surt á cridar á la Marta.)
MANELICH, á Tomás per Mossen.

 Qui es aqueix home?

TOMÁS

 El majordom del amo. Volía ser capellá avans.

SEBASTIÁ

 Manelich: tot ho teniu despatxat. Vos casaréu are, aquí á la hermita: com qu'es meva, tot está á punt. El rector ja hi será. La benedicció, y llestos.

MANELICH

 Y jo no vos ho pagaré may, sinyor; may!

MOSSEN, al Sebastiá.

 Diu que ja sortirá aviat.

SEBASTIÁ

 Cóm aviat? (Cridantla.) Marta! Que surtis, dona! (Ab més imperi.) Marta!

TOMÁS

 Jo us voldria parlar, tots sols, Sebastiá.

SEBASTIÁ

 Ja'ns lleurá, home. Gracias á Deu! La Marta!