Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/36

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
MARTA, ab un llum encés que deixa á la taula.

   No teníu espera per res. (Plorosa.)

SEBASTIÁ

   Ja'l tens aquí al Manelich, dona.

MARTA

   Ja't vaig dir que quan siga l'hora estaría á punt. (Nirviosa.) Qu'es l'hora ja? Anémhi!

MANELICH

   Donchs que no'ns dihém res jo y tu?

MARTA, apartánisen. Apart.

   Jo no me'l! puch mirar á aquest home, què'm fa més fástich que'l Sebastiá mateix!

MANELICH, al Tomás rihent.

   Li faig vergonya!

PEPA, á la Antonia.

   S'hi casa per forsa!

SEBASTIÁ, rabiós y dissimulant.

   Marta! Que vull que li enrahonis! Que jo t'ho mano!

MARTA, plorant.

   Deu meu!

PEPA, á la Antonia.

   Plora la Marta, plora!

MARTA, que ha sentit á la Pepa.

   Qué hi ha de la Marta? Qué?

PEPA, rihent irónica.

   Deya qu'es guapo'l teu... promés.

MARTA, rihent rabiosa γ anant al Manelich.

   Manelich: míram qu'estich alegre! Míram! Míram!