Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/37

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
MANELICH, rihent.

 Y jo! Com qu'aixó es de riure!

SEBASTIÁ

 Párlali més, Marta; párlali!

MARTA

 No! (Volguéntsen anar.) Ja torno desseguida jo.

SEBASTIÁ, agafantla pel bras.

 Rehira de!... Qué t'he dit jo!

MOSSEN,á Sebastiá.

 Qué feu! (Rihent y alt.) Donchs y'l vestit nou? Que no se'l posa'l nuvi?

SEBASTIÁ, dominantse.

 Tens rahó, que no hi pensavam de vestir al bon mosso; al... al letxuguino. (Tothom riu burlántsen.)

NANDO

 Letxuguino!

JOSEPH

 Li han dit letxuguino!

(Mentrestant en Tomás parla ab molt interés ab Mossen. La Marta está de colzes á la taula amagant la cara entre las mans. En Manelich s'ha quedat de cop parat, no entenent aquellas paraulas.)

MANELICH

 Bon mosso... Si vol dir tirar dret ab la fona, y botre com els isarts singles avall y singles amunt, y dur la Marta á coll-y-bé saltant las passeras de Riu-blanch quan las neus se fonen, oydá, sí que'n soch de bon mosso! Mes... (S'atura á escoltar.)

PERRUCA, á Nando, reventantse de riure.

 Li han dit letxuguino!