Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/37

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
MANELICH, rihent.

   Y jo! Com qu'aixó es de riure!

SEBASTIÁ

   Párlali més, Marta; párlali!

MARTA

   No! (Volguéntsen anar.) Ja torno desseguida jo.

SEBASTIÁ, agafantla pel bras.

   Rehira de!... Qué t'he dit jo!

MOSSEN,á Sebastiá.

   Qué feu! (Rihent γ alt.) Donchs γ'l vestit nou? Que no se'l posa'l nuvi?

SEBASTIÁ, dominantse.

   Tens rahó, que no hi pensavam de vestir al bon mosso; al... al letxuguino, (Tothom riu burlántsen.)

NANDO

   Letxuguino!

JOSEPH

   Li han dit letxuguino!
(Mentrestant en Tomás parla ab molt interés ab Mossen. La Marta está de colzes á la taula amagant la cara entre las mans. En Manelich s'ha quedat de cop parat, no entenent aquellas paraulas.)

MANELICH

   Bon mosso... Si vol dir tirar dret ab la fona, y botre com els isarts singles avall y singles amunt, y dur la Marta á coll-y-bé saltant las passeras de Riu-blanch quan las neus se fonen, oydá, sí que'n soch de bon mosso! Mes... (S'atura á escoltar.)

PERRUCA, á Nando, reventantse de riure.

   Li han dit letxuguino!