Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/38

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


NANDO, á Perruca, id.

   Letxuguino!

MANELICH

   Mes aixó de letxuguino... (Tothom riu fori. Després de veure qu'encare riuhen se posa furiós.) Vull saber qué vol dir letxuguino! (Rialla més forta. Agafa ab rabia al Nando. Las donas xisclan.) Aquest que ho diga! (La Marta parlava al Sebastiá γ se'n deixa.)

NANDO

   Vol dir... no ho sé! Vol dir.-. currutaco!

MANELICH, deixantlo convensut.

   Bueno, aixó sí. (Repensantse γ molt cremat altre cop.) Y qué vol dir currutaco? (Altra rialla de tothom) Currutaco, qué vol dir? (Agafa un de la gent.) Tu, que parlis! (Li fan deixar xisclant las donas. Corre darrera d'altres.) Qué vol dir currutaco!

(Pega als que atrapa, furiós.)
MARTA, apart.

   Y's deixan pegar per aqueix poca-vergonya!

SEBASTIÁ

   Manelich! (Dominant la gatzara imperatiu.)

MANELICH, calmantse en sech.

   Ay! Té, are m'enfadava jo!

SEBASTIÁ

   Que en aquell cuarto tens un vestit nou pel casament, y que te'l vagis á posar desseguida.

MANELICH

   Donchs vingueu tots, y m'ajudaréu. Y riurém forsa: que no'm vull enfadar avuy!
(Els homes se'n anirán per la porta de la dreta ab en Manelich.)