Aquesta pàgina ha estat validada.
PEPA
Veníu, que guaytarém per la finestra!
ELLAS
Anémhi! Anémhi! (Surten pel fons.)
MANELICH, al anársen.
Que no'm vull enfadar! Que no'm vull enfadar!
(Entre la gresca dels homes.)
TOMÁS
Jo are us voldría parlar, Sebastiá; que convé molt.
SEBASTIÁ, cremat.
Home!... Veuréu. Espéreume á fora, que surto.
TOMÁS
Donchs vos hi espero. (Surt.)
SEBASTIÁ
Veshi, Mossen, y me l'entretens; que no sé ab qué surt are. (Lo que segueix que no ho senti ta Marta.)
MOSSEN
Deixéulo per mí.
SEBASTIÁ
Ah! Fes dir al rector que desseguida qu'ells sigan á la hermita que'ls casi; y que no m'esperin.
MOSSEN
Y vos are despatxeu al Xeixa, que ho ha xerrat tot al Tomás.
SEBASTIÁ
Ah, sí? Donchs á fora, y desseguida! Y... veurás, vina. (Apartantlo més de la Marta.) Que may se t'escapi á la Marta que'l Manelich no'n sab res...
