Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
PEPA

   Veníu, que guaytarém per la finestra!

ELLAS

   Anémhi! Anémhi! (Surten pel fons.)

MANELICH, al anársen.

   Que no'm vull enfadar! Que no'm vull enfadar!

(Entre la gresca dels homes.)
TOMÁS

   Jo are us voldría parlar, Sebastiá; que convé molt.

SEBASTIÁ, cremat.

   Home!... Veuréu, Espéreume á fora, que surto.

TOMÁS

   Donchs vos hi espero. (Surt.)

SEBASTIÁ

   Veshi, Mossen, y me l'entretens; que no sé ab qué surt are. (Lo que segueix que no ho senti ta Marta.)

MOSSEN

   Deixéulo per mí.

SEBASTIÁ

   Ah! Fes dir al rector que desseguida qu'ells sigan á la hermita que'ls casi; y que no m'esperin.

MOSSÈN

   Y vos are despatxeu al Xeixa, que ho ha xerrat tot al Tomás.

SEBASTIÁ

   Ah, sí? Donchs á fora, y desseguida! Y... veuràs, vina. (Apartantlo més de la Marta.) Que may se t'escapi á la Marta que'l Manelich no'n sab res...