Aquesta pàgina ha estat validada.
MOSSEN
De debó li heu fet creure qu'ell se casa sabentho tot, y que hi passa?
SEBASTIÁ
Com t'ho dich que s'ho creu.
MOSSEN
Llestos. (Surt depressa pel porxo.)
ESCENA VIII
MARTA y SEBASTIÁ. Ella s'ha estat de colzes á la taula y la cara á las mans fins are.
SEBASTIÁ
Marta.
MARTA
Sebastiá: ja pots tirar pel cap que vulgas; jo no'm vull casar ab aquest home!
SEBASTIÁ, rihent.
Sí, eh? Tu haurías volgut un marit... més com cal. No es aixó, tontota?
MARTA, apartantse.
Nó... Oh, nó!
SEBASTIÁ
Un marit que t'enamorés cada dia, y que tu... mírat, any nou vida nova! Y que la sap llarga la meva granoteta de pluja! Donchs que no te'n recordas que't vaig treure d'en mitj del ayguat que t'hi ofegavas ab ton pare, Marta? (Ell l'ha volguda amoixar y ella s'ha anat apartant. En Sebastiá cambia de cop, cremantse.) Marta!... Aquí, aquí, Marta;
