Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


MOSSEN

   De debó li heu fet creure qu'ell se casa sabentho tot, y que hi passa?

SEBASTIÁ

   Com t'ho dich que s'ho creu.

MOSSEN

   Llestos. (Surt depressa pel porxo.)



ESCENA VIII

MARTA y SEBASTIÁ. Ella s'ha estat de colzes á la taula y la cara á las mans fins are.

SEBASTIÁ

   Marta.

MARTA

   Sebastiá: ja pots tirar pel cap que vulgas; jo no'm vull casar ab aquest home!

SEBASTIÁ, rihent.

   Sí, eh? Tu haurías volgut un marit... més com cal. No es aixó, tontota?

MARTA, apartantse.

   Nó... Oh, nó!

SEBASTIÁ

   Un marit que t'enamorés cada dia, y que tu .. mírat, any nou vida nova! Y que la sap llarga la meva granoteta de pluja! Donchs que no te'n recordas que't vaig treure d'en mitj del ayguat que t'hi ofega-vas ab ton pare, Marta? (Ell l'ha volguda amoixar y ella s'ha anat apartant. En Sebastiá cambia de cop, cremantse.) Marta!... Aquí, aquí, Marta; des-