seguida! (L'ha agafada ab rabia pel bras. Quan la te espantada fa una rialla que li fa més por encare.)
Sebastiá: no'm casis ab aquest home. Jo t'ho demano... per l'ánima...
Deixa estar als morts, dona! Y... veyám: que't fa fástich el Manelich?
Sí! Molt!... Cóm vols que t'ho diga?!
Si, eh? Donchs aixó es lo que jo vull. Y no t'ho pensas pas la alegría que'm donas! Tu't pensas que si t'agradés jo t'hi faría casar ab aquest home? Encare que'm costés la hisenda y la vida no t'hi casarías!
Verge Santíssima!'M sembla mentida que s'hagi trobat un home prou rebaixat, que, sent jo com soch, y ell sabentho,'m vulga encare'l poca-vergonya!
Pts! Es clar que se'n troban!
Jo era una criatura quan te vaig coneixer. Y no he sigut lo que he sigut per interés, que prou ho sabs tu! A mí tu no'm vas comprar, y á n'ell lo compras. A quin preu no ho sé; mes sé que'l compras.
Si no li dono res, dona! Ja está content de que'l deixi viure aquí á sopluig tota la vida. Pero tu no't donguis per entesa de res ab ell, que'l xicot fará com si no'n sapigués res de tot aixó, m'entens?...
(Rialla á dintre dels qu'están ab en Manelich.)
