Aquesta pàgina ha estat revisada.
ho vull, nó, qu'ets meva, tota meva! Y sempre, sempre serás meva, que jo no't deixo, Marta, que ni que'm mori't deixo!
MARTA
Me fas mal! Apartat! (Fugint cap á la banda del Manelich.) M'has fet mal, y... m'espantas!
SEBASTIÁ
Por!... (Alsantse.) No ho vull que ho digas que'm tens por! Jo'l que vull es que m'obeheixis com sempre! Ho sents? Com sempre; y que m'estimis!
MARTA
Sebastiá!
SEBASTIÁ
Mira que no'm coneixes, encare que t'ho pensas que'm coneixes!
MARTA
Déixam, déixam. M'hi casaré, sí; m'hi casaré.
SEBASTIÁ
Y es clar que t'hi casarás!
(Riallas del cuarto de la dreta.)
MARTA
Venen, Sebastiá, venen.
(Fugint de la porta de la dreta.)
SEBASTIÁ, rihent satisfet.
Si fuges d'ell y tornas! Y aixó es lo que m'agrada.
