Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/43

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ho vull, nó, qu'ets meva, tota meva! Y sempre, sempre serás meva, que jo no't deixo, Marta, que ni que'm mori't deixo!

MARTA

   Me fas mal! Apartat! (Fugint cap á la banda del Manelich.) M'has fet mal, y... m'espantas!

SEBASTIÁ

   Por!... (Alsantse.) No ho vull que ho digas que'm tens por! Jo'l que vull es que m'obeheixis com sempre! Ho sents? Com sempre; y que m'estimis!

MARTA

   Sebastiá!

SEBASTIÁ

   Mira que no'm coneixes, encare que t'ho pensas que'm coneixes!

MARTA

   Déixam, déixam. M'hi casaré, sí; m'hi casaré.

SEBASTIÁ

   Y es clar que t'hi casarás!

(Riallas del cuarto de la dreta.)
MARTA

   Venen, Sebastiá, venen.

(Fugint de la porta de la dreta.)
SEBASTIÁ, rihent satisfet.

   Si fuges d'ell y tornas! Y aixó es lo que m'agrada.