Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/45

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
NURI, carinyosa á la Marta.

   Oy que m'estimas are?

MARTA, ab tristesa.

   Míratela, Sebastiá, á la Nuri. Quan jo vaig venir era com ella.

SEBASTIÁ

   A la hermita tothom! (Va sortint la gent.)

TOMÁS, á Sebastiá.

   Nó; fins que jo us haja parlat que no's casin.

SEBASTIÁ, al Tomás.

   Deixéulos, que no's casarán fins que jo hi sigui. (Al Mossen.) Mossen, depressa; qu'enllesteixin depressa!

MANELICH, sortint entremitj de la gent.

   Xup! Xup! El remat! El remat! Jo á la vora de la Marta! Fora! Fora!
(Tothom ha anat sortint en confusió cridant; A la hermita! Aném á la hermita!)


ESCENA X
SEBASTIÁ, TOMÁS y XEIXA
SEBASTIÁ

   Au, Xeixa, á casament.

XEIXA

   No hi vaig jo á casament.

SEBASTIÁ

   Y aixó?

XEIXA

   Perque no... No hi vaig. Y ja está dit!