Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/46

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
SEBASTIÁ

   Donchs agafa'ls trastets, y á fora de casa.

XEIXA

   Aixó sí, veyeu? Y ab molta alegría.

SEBASTIÁ

   Y desseguida! Alsa!

XEIXA, apart.

   Fer lo farsell; y ja voldría ser ben lluny.

(Ficantse per la porta de la esquerra.)
SEBASTIÁ, cremat á Tomás.

   Donchs qué hi ha?

TOMÁS

   Que m'han posat en unas grans confusions y en unas grans angúnias; véusho aquí. Y jo voldría dirvosho, y no sé cóm ferho, Sebastiá.

SEBASTIÁ

   Be, rumiéusho y ja m'ho diréu un altre dia.

TOMÁS

   Que m'han dit, y perdoneu si peco, que vos havíau sigut per la Marta... aixís, cóm ho diré, com... com un festejador dolent, y que are enganyavau tots dos al pobre Manelich qu'es un bon minyó. Y com que jo d'aquest casament he vingut á ser com lo pare y padrí, us vinch á preguntar, Sebastiá, y no us ofengueu, fill, qué hi ha de tot aquest bum bum?

SEBASTIÁ

   Qué voléu que hi hagi? Res, home.

TOMÁS

   Eh que no hi ha res, Sebastiá? Si jo us ho conech per la cara qu'ells son uns xerrayres. Miréuse: devant de tothom els hi vull dir qui son ells y quí sou vos. Els dolents! Y are mateix que me'n hi vaig.