Aquesta pàgina ha estat validada.
SEBASTIÁ
Me voleu creure? No digueu res. Com que soch l'amo, á molts la enveja'ls rosega. Y qui ho paga ho paga.
(Ha tornat en Xeixa ah un farsell de roba y una manta. Recull alguna altra cosa de la escena.)
TOMÁS, á Xeixa.
Ho sents tu, mala llengua?
XEIXA
Jo ja m'he descarregat la conciencia. Are vosaltres.
SEBASTIÁ
Si no'n podía ser d'altre que tu! Lo qu'has de fer es acabar ab aquest farsell, y que may més te vegi devant.
TOMÁS á Xeixa.
Malagrahit! Després que't tenen tants anys aquí...
XEIXA
No m'ho diguéu malagrahit, Tomás, que no sabéu ab qui tracteu.
SEBASTIÁ
Au, fora d'aquí! Sinó d'un revés te giro la cara!
XEIXA, cuadrantshi devant.
Peguéume! Au!
TOMÁS
Y gosarías? Contra'l teu amo?
XEIXA
Ja no m'ho es l'amo: ni may que m'ho hagués sigut.
SEBASTIÁ
Y per qué? Lladre!
