Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/47

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
SEBASTIÁ

   Me voleu creure? No digueu res. Com que soch l'amo, á molts la enveja'ls rosega. Y qui ho paga ho paga.
(Ha tornat en Xeixa ah un farsell de roba y una manta. Recull alguna altra cosa de la escena.)

TOMÁS, á Xeixa.

   Ho sents tu, mala llengua?

XEIXA

   Jo ja m'he descarregat la conciencia. Are vosaltres.

SEBASTIÁ

   Si no'n podía ser d'altre que tu! Lo qu'has de fer es acabar ab aquest farsell, y que may més te vegi devant.

TOMÁS á Xeixa.

   Malagrahit! Després que't tenen tants anys aquí...

XEIXA

   No m'ho diguéu malagrahit, Tomás, que no saéu ab qui tracteu.

SEBASTIÁ

   Au, fora d'aquí! Sinó d'un revés te giro la cara!

XEIXA, cuadrantshi devant.

   Peguéume! Au!

TOMÁS

   Y gosarías? Contra'l teu amo?

XEIXA

   Ja no m'ho es l'amo: ni may que m'ho hagués sigut.

SEBASTIÁ

   Y per qué? Lladre!