Y are tanqueu vosaltres: y bona nit y bona hora.
Cabras assí! Cabras allá! (Mirant cap á la Marta.) Si are tingués la fona!... un códol al mitj, y borrombóm! l'eseampall! (Pels de fora.) Cabras assí (Cridant cada vegada més fort.) Cabras allá! (De cop.) Marta!
(La Marta s'ha assegut vora ta taula ab el cap baix.)
Qué hi ha? Qué?
Han dit que tanquéssim. Tanco eh, Marta?
Tanca. (Apart.) Sí, sí; tot s'ha acabat. Tot, tot!
Tururut! Llestos! Ay, déíxam seure, que m'han cruixit aquestos! Val més una tronada dels Tretze-vents que aquest soroll dels dimonis. Veurás... no estich be assegut á la cadira! A terra, á terra, com assobre'l gleber. (S'asseu á terra rihent.) Aixís un hom reposa! (La Marta segueix sense escoltarlo.) Qué fa aquella?.,. Xup! Marta! Bonica! (Com si cridés una cabra.) Qué fas Marta? Marta!
Qué?
Qu'es fréstega aquesta! Mirat jo! (Ensenyantli hont seu.) Allá dalt no'n tením de cadiras, ni ganas! (Bufa á terra y ho escombra ab la mà.) Té; més net qu'una patena. Seu aquí; ápala, dona! Xup!
