Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/52

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
MARTA

   Nó! Que nó!

MANELICH

   Ha dit que no! Uix! (Riu y s'aixeca. Apart) Pobreta!

MARTA, apart.

   Ay Deu meu! Y que trigará á ferse de día!

MANELICH

   Donchs si'm fas aquest posat no't dich una cosa. Ja no me'n recordava!... Ab l'alegría un hom se torna més burro! (Buscant en las butxacas y en la pitrera. Apart.) Veurás! Ja veurás jo ara!... Aquí! (Trayent un mocador lligat pels caps.) Ja pesan, ja! Calla, calla; aixó á !a impensada. (S'acosta á la Marta de puntetas. Riu baixet.) Je, je, je! (La toca ab un dit á la esquena ó al cap escarnint un aucell. Alt.) Cucut!

MARTA, alsantse.

   Ah! M'has espantat! Ves! Aixó feu allá dalt?

MANELICH

   Ab quí allá dalt? Si estava tot sol! (Riu carinyós. Mentrestant ha desfet els nusos del mocador. Desfets ja, se posa'ls diners tots en una má.) Volsme donar la má? (Pausa. Ella no'n facas.) Tu!

(Per donarli aquells diners.)
MARTA

   Nó. Y lo que jo vull es que are mateix!...

(Va á alsarse.)
MANELICH

   Esperat! (Ella s'atura.) Mal geniot! No me la donguis la má: bueno. (Estén el mocador buyt devant d'ella á terra.) Mírat: veus aixó? Es una pesseta. (La tira al mocador.) Donchs va ser la primera que he guanyat en ma vida. No la he volguda gastar may, perque fes cría: y mirat, mirat si n'ha