Aquesta pàgina ha estat validada.
Acte segon
La mateixa decoració del acte anterior. Es al matí.
ESCENA PRIMERA
MANELICH, assegut. NURI, dreta, fent samarra, que ja estará molt avansada.
MANELICH, molt abatut
Cóm es que no vas venir ahir tarde, Nuri?
NURI
Pels indiots, home. Ja't vaig dir que'ls indiots els treya de bon matí y cap al tart. Veurás: are com que fa aquest sol ja son al corral. Y jo, cap á veure'l Manelich! Sinó que passo unes angunias!
(Anant á mirar cap á la esquerra.)
MANELICH
Y per qué las passas las angunias?
NURI
Tinch por que vinga la Marta. Veurás: avans m' estimava molt á n'á mí; y del dia que t'hi vas casar que'm te una malicia!... (Ell fa anar el cap y queda pensatiu.) Jo no n'hi tinch pas de malicia á n'ella perque t'estima á tu, Manelich.
