Per qué m'estima á mí aquesta dona!
Qué t'agafa, are!
Res: digas, digas. (Tornant á seure.)
Ah! També te rábia als de casa. Sinó que á ells... Ni sé cóm t'ho diga;'ls hi te una altra mena de rábia. Ves, fins jo'm penso que s'ha valgut del Mossen per no véurels.
Del Mossen? Cóm ha estat aixó?
Donchs el Mossen, qu'es... aixó... cóm ho fan anar?... aixó... 'l majordom del amo de tot, va venir á dir als de casa, amenassantlos, amenassantlos, que no s'acostessin al molí á xerrar. Y que al molí no més hi tenían d'anar els que hi duguessin blat per moldre.
A xerrar, va dir, Nuri?
A xerrar, á xerrar. (Asseyentse la Nuri també.)
Y tu ho sabs qu'era'l que no volía que xerressin?
Oh, res. Els de casa sempre xerran, sabs?
Qu'ets bona minyoneta, Nuri!
