Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
MANELICH, alsantse y passejantse neguitós. Ap.)

   Per qé m'estima á mí aquesta dona!

NURI

   Qué t'agafa, are!

MANELICH

   Res: digas, digas. (Tornant á seure.)

NURI, enrecordántsen de cop.

   Ah! També te rábia als de casa. Sinó que á ells... Ni sé cóm t'ho diga; 'ls hi te una altra mena de rábia. Ves, fins jo'm penso que s'ha valgut del Mossèn per no véurels.

MANELICH,ab molt interés.

   Del Mossen? Cóm ha estat aixó?

NURI

   Donchs el Mossen, qu'es... aixó... cóm ho fan anar?... aixó... 'l majordom del amo de tot, va venir á dir als de casa, amenassantlos, amenassantlos, que no s'acostessin al molí á xerrar. Y que al molí no més hi tenían d'anar els que hi duguessin blat per moldre.

MANELICH

    A xerrar, va dir, Nuri?

NURI

   A xerrar, á xerrar. (Asseyentse la Nuri també.)

MANELICH

   Y tu ho sabs qu'era'l que no volía que xerressin?

NURI, molt natural.

   Oh, res. Els de casa sempre xerran, sabs?

MANELICH

   Qu'ets bona minyoneta, Nuri!