Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/61

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
NURI, contenta de que li hagi dit.

 Com tu de bon minyó. Ves, el conill ho diu á la llebra. (Mirántsel y rihent. Pausa.) I ja fa deu dias qu'ets casat. (Tornant á riure y mirántsel.)

MANELICH

 Sí, deu días.

NURI

 A que no ho endevinas, en qué pensava are?

MANELICH

 Y qué diuen d'aquí las tevas germanas?

NURI

 Donchs pensava en ferte una samarra en acabant aquesta. No de color d'esca, nó; de blauet, y ab uns vihons vermells que t'escauràn més!...

MANELICH

 No me la facis la samarra, Nuri!

NURI

 Y per qué?

MANELICH

 Perque quan tu l'haurías acabada... Pst! Per res, Nuri.

NURI, alsantse.

 Me'n vaig, qu'estic enfadada.

MANELICH

 Au: que jo vull que tornis á seure! Desseguida!

NURI, asseyentse mitj girada d'esquena.

 Bueno:'m quedo. Sinó que encara estich enfadada.

(Se'l anirá mirant de reull.)
MANELICH, apart.

 Nó: ja no m'hi puch estar més en aquesta casa,