Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/62

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que tot me cau a sobre! Y avora de la Marta ó'm tórnaria boig ó'm moriría! Mes aquella claror no va venir tota sola, y jo vull saberho qui era aquell home, per matarlo!
(La Nuri tus á veure si'l Manelich se fixa en ella.)

NURI

   Manelich, que jo encare estich enfadada!

MANELICH, cambiant rápit.

   Sí, Nuri, sí. Qué vols? Pobreta! Tu sí que encare ets ditxosa!

NURI, complascuda de lo que ell li diu.

   Tu estás trist!...

MANELICH

   No!...

NURI

    que ho estás, sí. Y... saps que t'han donat una muller molt rabiosa?

MANELICH

   Qué ho diu la gent, qu'es rabiosa, Nuri?

NURI

   Oh!... No ho sé'l que diuen. Parlan, parlan. Y sabs perqué t'estimo tant jo?

MANELICH

   Digaho, Nuri, dígaho.

NURI

   Donchs t'estimo tant, de primer, perque'm contas aquellas rondallas de llops y guineus que fan aquella por tan bonica. Y després t'estimo perque la gent diu sempre: «Pobre Manelich! Pobre Manelich!» Y no ho sé pas perque t'ho diuhen! (De cop en un rapte de carinyo) Y, vaja, que jo te la vull fer la samarra.
(Se posa á cantar entre dents mentres travalla)