que tot me cau assobre! Y avora de la Marta ó'm tornaría boig ó'm moriría! Mes aquella claror no va venir tota sola, y jo vull saberho qui era aquell home, per matarlo!
Manelich, que jo encare estich enfadada!
Sí, Nuri, sí. Qué vols? Pobreta! Tu sí que encare ets ditxosa!
Tu estás trist!...
No!...
Sí que ho estás, sí. Y... sabs que t'han donat una muller molt rabiosa?
Qué ho diu la gent, qu'es rabiosa, Nuri?
Oh!... No ho sé'l que diuen. Parlan, parlan. Y sabs perqué t'estimo tant jo?
Dígaho, Nuri, dígaho.
Donchs t'estimo tant, de primer, perque'm contas aquellas rondallas de llops y guineus que fan aquella por tan bonica. Y després t'estimo perque la gent diu sempre: «Pobre Manelich! Pobre Manelich!» Y no ho sé pas perque t'ho diuhen! (De cop en un rapte de carinyo) Y, vaja, que jo te la vull fer la samarra.
