Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/68

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

foch á la pobre Marta, (Aixó sense ironía. Ell s'ha assegut y no li fa cas á la Nuri que li pega un copet á la esquena.) Donchs qué no m'has sentit, dolentot? A n'aquest xicot n'hi passa alguna, Marta (Ha deixat el cistell y tot sobre la taula.) Dónam el ventafochs.

MARTA

   Nó!

NURI, enjogassada.

   Dónamel; que tu ja no tens gayre forsa, que vas per vella.

MARTA, fora de sí.

   Vésten! Vésten! O no'm podré tenir! Vésten!

NURI, no comprenentho.

   Y are! Y qué he fet jo?

MARTA

   Y si tornas á venir... descarada!...

(Amenassantla ab el puny)
NURI

   Donchs no me'n aniré que no m'ho mani'l Manelich, qu'ell es l'home; y mirat, ell mana!

MARTA

   Sí, sí: lo qu'ell mani!

MANELICH

   Nuri: aquí fes sempre lo que't diga la Marta. Vésten: ella t'ha tret, perque ella... sab treure la gent, que aquí es á casa la Marta.

MARTA, volentlo fer callar.

   Nó, Manelich, nó! Per Deu!

MANELICH

   Té aixó, té; y ves. (Per el cistell y la samarra.)