Aquesta pàgina ha estat validada.
MARTA
Nuri: qu'are jo no vull que te'n vagis!
NURI, plorant.
Donchs are me'n vaig!
MANELICH
Sí, ves, Nuri. Y, mira, jo t'acompanyaré pel camí.
MARTA, suplicant y volentlo contenir.
Tu nó, tu t'estás aquí ab mí; que tu, Manelich!...
(No pot seguir perque'l Manelich s'ha quedat mirantla fixament.)
MANELICH, després d'una pausa.
Qué jo?
MARTA
No ho sé. Deu meu! No ho sé!
(Cau asseguda plorant.)
MANELICH, sarcástich.
Que't pensas que plora la Marta, Nuri? Riu. Si es més de broma! Y jo també ho soch! Y rihém tots dos! Sí, Marta, sí, jo ab tu rihent com el primer dia y ben ditxosos y plegats sempre! (Emportantse á Nuri agafada per la cintura. Ella no comprén res.) No hi tornis, no, Nuri. Sols, solets; estimantnos ella y jo! Sempre, sempre estimantnos!
(Va rihent sarcásticament al allunyarse.)
ESCENA III
MARTA, plorant.
Sí; diu que sempre plegats, sempre, y jo sé qu'espera al Sebastiá pera dirli tot y anársen! Y qu'he patit aquets días aquí dintre! Y'l Sebastiá, 'l mal
