Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/69

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
MARTA

   Nuri: qu'are jo no vull que te'n vagis!

NURI, plorant'.

   Donchs are me'n vaig!

MANELICH

   Sí, Ves, Nuri. Y, mira, jo t'acompanyaré pel camí.

MARTA, suplicant y volentlo contenir.

   Tu nó, tu t'estás aquí ab mí; que tu, Manelich!..,
(No pot seguir perque'll Manelich s'ha quedat mirantla fixament.)

MANELICH, després d'una pausa.

   Qué jo?

MARTA

   No ho sé. Deu meu! No ho sé!

(Cau asseguda plorant.)
MANELICH, sarcástich.

   Que't pensas que plora la Marta, Nuri? Riu. Si es més de broma! Y jo també ho soch! Y rihém tots dos! Sí, Marta, sí, jo ab tu rihent com el primer dia y ben ditxosos y plegats sempre! (Emportantse á Nuri agafada per la cintura. Ella no comprén res.) No hi tornis, no, Nuri. Sols, solets; estimant-nos ella y jo! Sempre, sempre estimantnos!

(Va rihent sarcásticament al allunyarse.)




ESCENA III


MARTA, plorant.

   Sí; diu que sempre plegats, sempre, y jo sé qu'espera al Sebastià pera dirli tot y anársen! Y qu'he patit aquets días aquí dintre! Y'l Sebastiá, 'l mal