Nuri: qu'are jo no vull que te'n vagis!
Donchs are me'n vaig!
Sí, Ves, Nuri. Y, mira, jo t'acompanyaré pel camí.
Tu nó, tu t'estás aquí ab mí; que tu, Manelich!..,
(No pot seguir perque'll Manelich s'ha quedat mirantla fixament.)
Qué jo?
No ho sé. Deu meu! No ho sé!
Que't pensas que plora la Marta, Nuri? Riu. Si es més de broma! Y jo també ho soch! Y rihém tots dos! Sí, Marta, sí, jo ab tu rihent com el primer dia y ben ditxosos y plegats sempre! (Emportantse á Nuri agafada per la cintura. Ella no comprén res.) No hi tornis, no, Nuri. Sols, solets; estimant-nos ella y jo! Sempre, sempre estimantnos!
Sí; diu que sempre plegats, sempre, y jo sé qu'espera al Sebastià pera dirli tot y anársen! Y qu'he patit aquets días aquí dintre! Y'l Sebastiá, 'l mal
