Una filla!... Sí que la tenía una filla, y se'm va morir qu'era petita. Y quan te miro'm dich content: que Nostre Senyor me la tinga á la Gloria.
Y si vos us haguessiu mort avans qu'ella? Y ella s'hagués fet gran sense vos?... Sola... y hagués conegut al Sebastiá?...
Remalehida! No m'ho diguis: que tu l'has perdut, tú, al Sebastiá.
Qué jo l'he perdut al Sebastiá? (Arrencant en plor.) No teníu entranyas si m'ho torneu á dir aixó. Mare meva!... Ay, que no puch més! Que no puch més! Prenéume d'una vegada, mare meva!
Y plora de debó! Potser sí que n'he fet un xich massa! (S'asseu.)
No'n teníu, nó, de bon cor! Y tots aneu contra de mí perque'm veyéu tant sola! Que fins are no ho he conegut qu'era al mon tota sola!
Si'm fa plorar á mí la xicota! (Alsantse de cop) Ay! Qué feya! Si ploro per una...
No us en anéu, que jo vull contárvosho tot, y que'm compadiu!
Nó, si no vull saber res, que després lo que m'haurás dit m'ho creuré, y será tot mentida.
