Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/72

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
TOMÁS, dominat pel recort.

   Una filla!... Sí que la tenía una filla, y se'm va morir qu'era petita. Y quan te miro'm dich content: que Nostre Senyor me la tinga á la Gloria.

MARTA

   Y si vos us haguessiu mort avans qu'ella? Y ella s'hagués fet gran sense vos?... Sola... y hagués conegut al Sebastiá?...

TOMÁS, tapantse las orellas.

   Remalehida! No m'ho diguis: que tu l'has perdut, tú, al Sebastiá.

MARTA

   Qué jo l'he perdut al Sebastiá? (Arrencant en plor.) No teniu entranyas si m'ho torneu á dir aixó. Mare meva!... Ay, que no puch més! Que no puch més! Prenéume d'una vegada, mare meva!

TOMÁS, apart.

   Y plora de debó! Potser sí que n'he fet un xich massa! (S'asseu.)

MARTA

   No'n teniu, nó, de bon cor! Y tots aneu contra de mí perque'm veyéu tant sola! Que fins are no ho he conegut qu'era al mon tota sola!

TOMÁS, apart.

   Si'm fa plorar á mí la xicota! (Alsantse de cop) Ay! Qué feya! Si ploro per una...

MARTA, aturantlo resolta.

   No us en anéu, que jo vull contàrvosho tot, y que'm compadiu!

TOMÁS, plorant dissimulat.

   Nó, si no vull saber res, que després lo que m'haurás dit m'ho creuré, y serà tot mentida.