Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/79

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
JOSEPH

   Donchs que no surt el Manelich ó la Marta per aixó?

(Pel blat.)
TOMÁS, apart.

   Jo'ls deixo á aquets tafaners.

(Volguent sortir.)
PEPA, aturantlo.

   Esperéuse, Tomás. Voldríam entendre cóm ha quedat aixó del casament dels d'aquí, perque no'n podém treure l'aygua clara.

TOMÁS

   Donchs ha quedat... molt be. Adeussiau!

PEPA

   No, home! Veuréu: al Manelich ja l'hem empaytat, sinó que, mirat, res: s'ha tornat tant aixut que sembla un altre.

ANTONIA

   Conteu, vaja, Tomás!

JOSEPH, y'ls altres.

   Vaja, Tomás!

TOMÁS

   Donchs jo us ho diré tot, Vaja: Mes vigileu que no escoltin.
(Baixet y burleta. Tots corren á mirar per tot y tornan.)

PEPA

   Tu, mira allá. Allá, Antonia! Cap viu tothom!

JOSEPH

   No'ns senten!