Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/79

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
JOSEPH

 Donchs que no surt el Manelich ó la Marta per aixó?

(Pel blat.)
TOMÁS, apart.

 Jo'ls deixo á aquets tafaners.

(Volguent sortir.)
PEPA, aturantlo.

 Esperéuse, Tomás. Voldríam entendre cóm ha quedat aixó del casament dels d'aquí, perque no'n podém treure l'aygua clara.

TOMÁS

 Donchs ha quedat... molt be. Adeussiau!

PEPA

 No, home! Veuréu: al Manelich ja l'hem empaytat, sinó que, mírat, res: s'ha tornat tant aixut que sembla un altre.

ANTONIA

 Conteu, vaja, Tomás!

JOSEPH, y'ls altres.

 Vaja, Tomás!

TOMÁS

 Donchs jo us ho diré tot, vaja. Mes vigileu que no escoltin.

(Baixet y burleta. Tots corren á mirar per tot y tornan.)

PEPA

 Tu, mira allá. Allá, Antonia! Cap viu tothom!

JOSEPH

 No'ns senten!