Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/84

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
PEPA

   Ay ay! Per res; per ferte content Com qu'es la teva dona!

(Riuhen tots mitj dissimulat.)
MANELICH, al véurels riure, riu ell fort y nirviós.

   Ah, sí, rihém! Per qué calleu are? A riure tots! Desseguida!

(Torna ell á riure, sens poder contenir la rabia. La Pepa vol riure descaradament, y'l Joseph la fa callar.)
JOSEPH

   Calla, dona!

MANELICH

   Y per qué te de callar? Per qué? (Riuhen amagantse.) Y per qué us amaguéu per riure?

PEPA

   No réyam pas nosaltres!

ANTONIA, rihent.

   Si no réyam!

MANELICH

   Sí que rihéu, sí; que fins us torneu rojas, y no pas de vergonya, descaradas, que no n'heu tingut may de vergonya!

JOSEPH, acostantse á ell.

    A mas germanas aixó!

MANELICH

   Sí, à tas germanas; jo'ls hi dich; jo, jo; y qué vols are?

(Mirantlo fixo y acostanshi.)
PEPA, ficanise devant dels homes.

   Nos ho diu á nosaltres perque ja ha fet tart per dirho á la Marta.