Aquesta pàgina ha estat revisada.
(La Pepa fuig. Ell li corre al darrera sens agafarla perque'l Nando's posa devant.)
MANELICH, á la Pepa.
Mal llamp de Deu!... Per qué he fet tart per dirli anella? Per qué?
NANDO, volentlo calmar.
Manelich!
MANELICH
Qu'enrahoni algú! Quí es el que enrahona? Quí de vosaltres? Ja s'ha acabat el riure en aquesta casa: á xerrar are! (Agafant al Joseph.) Tú,l germá gran: de qué réyau aquell vespre aquí y á la hermita? Que devant de Deu us n'enréyau! Parla! Parla!
(Removentlo, tenintlo agafat per un ó'ls dos brassos. Las donas esparveradas corren d'un lloch al altre.)
PEPA
Marta! Marta!
MANELICH, deixant al Joseph y anant á la Pepa.
Nó; á la Marta nó; á mí; que vull qu'enrahonis!
(Aixó d la Pepa.)
PEPA
Qué t'has tornat boig?
(La Antonia riscla.)
MANELICH, agafant pel coit á la Pepa.
Sí qu'ho soch de boig, sí. Mes jo tinch fam y set de que m'ho digas!... Y sinó aquí mateix!...
(Anantla á escanyar.)
NANDO
Manelich!
PEPA
Preguntaho al Xeixa!
